La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.
Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.
Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. Actualment s'utilitzen segells de goma o planxes offset impressionades fotogràficament amb el text o directament amb una impressora a través de la tecnologia digital.
Font: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.
Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.
ALFABET PROPI
El meu alfabet es basa en la construcció de les lletres a partir de la utilització d'una màquina de cosir. La base on s'exposen aquestes lletres és sobre texà.
Les lletres i els números es constitueixen amb un punt de màquina de zig-zag de fil blanc.
El perquè de fer aquesta tipografia i no una altra és per el motiu que llegint el títol del bloc clarament és pot interpretar. M'agrada la moda, i que millor que fer una tipografia cosida per reflectir-ho de la millor manera possible? Arriba al punt de kitch, cosa que m'interessa bastant, i també té l'aparença d'haver-ho fet una qualsevol àvia nostra.
(Cal dir que no està fet manualment, sinó que amb PC).
1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula? La temàtica de Un cuento chino és l'alteració de l'ordre, també com de curiós és el món que tots estem connectats per raons o per altres.
2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Roberto (Ricardo Darin) és l'estereotip del típic home de quaranta anys que es troba sol. Ell és molt rondinaire, i alhora no es deixa endur per les seves emocions, per tant, és molt tancat. El seu físic i la seva forma de vestir ens indiquen clarament el seu caràcter rutinari i el seu poc sentit de l'humor.
El seu paper en la història és bàsicament (per mi), la de personatge principal. La seva manera de pensar canvia al llarg de la pel·lícula, a mida que va coneixent més al seu company, Jun.
A través d'aquest personatge, se'ns vol explicar com arriba a ser de rutinària la vida, i crec que té un aspecte moralitzador, és a dir, la pel·lícula ens ve a dir que hem de realitzar lo que realment creiem (en aquest cas, Roberto, finalment aconsegueix a Mari.
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Un Cuento Chino i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Personalment destacaria la forma de l'estrucutra: És totalment lineal fins al moment en que Roberto recorda la seva estada a l'exèrcit argentí per la Guerra de les Malvines.
La seva postproducció és destacable per el tractament dels colors, i la utilització de efectes especials com la vaca caiguda del cel.
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses? La càmera bàsicament ens mostra les coses en pla general, menys en moments que se'ns vol explicar les coses més detalladament, utilitza el pla detall.
Al principi, la càmera fa un gir de 360º per introduir l'espectador a la pel·lícula, i aquesta travessa el vidre de la ferrateria que pertany a R
5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls? La música és molt important en la pel·lícula, perquè ens anticipa als rols que els personatges faran i també ens intensifiquen de manera emocional les escenes.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
La repetició de la seqüència en què es veu en Roberto a punt de tancar la làmpada quan el rellotge toqui les onze. Trobo que aquest repetiment de seqüència en la pel·lícula representa aquesta personificació de la rutina que ell té i que vol canviar.
El moment en que apareix el personatge den Jun. En Roberto està a les afores del aeroport assentat en una lletja cadira estiuenca mirant els avions com van i com tornen. En aquell mateix moment, apareix en Jun. Crec que amb això, se'ns vol introduir mica en mica el fi de la pel·lícula (en que les vaques cauen del cel a causa dels avions).
També com aspecte rutinari, els cops que Roberto conta i torna a contar els claus que li envien a dins de les caixes amb un bol. Això ho fa a causa de que no te rés a fer.
7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula? (...)
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol? L'inici és purament ficció i molt fort d'empassar pels ulls, que crea com una addicció a tot el que vindrà desprès (El film comença amb la caiguda d'una vaca des del cel que mata a la (pre-)dona d'en Jun). L'acabament de la pel·lícula és poc sorprenent. En part sí, perquè descobrim un Roberto canviat, en busca de la Mari, però l'espectador pot predir que el final de la pel·lícula serà clarament bo. Crec que el títol té un poder d'imant molt potent, doncs l'espectador té la curiositat de saber el perquè d'aquest títol, i sap que només ho podrà descobrir anant a mirar la pel·lícula.
9. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius. Un altre aspecte que em va semblar molt interessant va ser la oportunitat de veure una pel·lícula amb el dialecte argentí del castellà, i poder veure que per molts kilòmetres que hi hagin d'aquí a allà, tots tenim la mateixa forma de viure, amb uns matisos o uns altres. I de negatius, pot ser la part en que més em vaig perdre durant la pel·lícula, el flash-back que es fa per fer entendre el comportament de Roberto. Però finalment, el vaig entendre.
