AI WEI WEI @ Tate Modern

El polèmic artista Ai Wei Wei

Ai Wei Wei, nascut a  l'any 1957, és un artista xinés.

Ai ha desafiat tradicionalment al poder i ha trastocat l'ús dels objectes. 

Per a molts, però, només va saltar a la fama quan va dissenyar la   intricada estructura de l'estadi dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. 

P osteriorment, va exposar a Madrid i Barcelona.

Ai Wei Wei és avui un dels pocs artistes conceptuals que s'atreveixen a alçar la veu contra el Govern, la qual cosa li ha guanyat la gràcia de molts xinesos i les crítiques d'altres, inclosos artistes, que diuen que gràcies a això aconsegueix publicitat internacional. 

Sunflowers seeds és el nom que rep el seu últim treball artístic, exposat a la Tate Modern de Londres, especialment a la Sala de les Turbines. Més de 100 millions de pipes recobreixen una sala de més 1000 metres quadrats. Aquestes pipes, no són reals, és a dir, han estat elaborades per artesants de la ciutat xina Jingdezhen, amb el material de porcellana. Des del meu punt de vista, aquesta instal·lació interactiva amb el públic, pretén reflectir l'individualisme humà i també, el treball artesanal.
Les pipes reflexen...
Es un colectiu perque...
Vol parlar de ...

MAKIKO LAB @ Espais d'Arts Roca Umbert

MAKIKO LAB és un projecte pensat per a la realització d'una intervenció col·lectiva sota la premissa de la creació in-situ reutilitzant els materials, objectes o idees que produeixi el mateix espai expositiu o els seus voltants. Aquest projecte està compost per Maite Camacho i Izaskun Álvarez Gainza. 

El seu últim projecte va ser (i està) a l'Espai d'Arts de la Roca Umbert. Ocupant tot l'espai, ens podem trobar en una obra on l'espectador pot sentir i notar sensacions com si per la Roca Umbert es trobés. 

Treball realitzat amb agulles i focus de llum

El recorregut està creat per planells de fusta, que ballen una mica. Això s'atribueix a les grans alçades que pot arribar a tenir espais de la fabrica de les arts, i creen un vertigen espontani.
Més endavant, trobem tota una paret recoberta per agulles, que gràcies a la lluminositat de grans focus, fan ombres de gran intensitat.
També un gran rètol de llum nadalenca, sota d'un tros d'aquest recorregut, cridava l'atenció del públic. Em va fer gràcia, doncs, per el moment que ens trobem (casi estem arribant a Desembre), i que ens donguessin les benvingudes dient-nos Bones Festes.
Al mig de la sala, hi ha una espècie de carretons de fusta de gran tamany.
Finalment, dins d'una sala petita que comunica amb la grossa, trobem un vídeo-instal·lació sobre l'obra que més em va commocionar, la de les agulles, amb tot el seu procés que comporta.
Vam tenir una mini-xarrada amb les dues artistes que ens van explicar el procés de creació d'obra del seu projecte, entre d' altres.
En definitiva, va ser una bona visita de tarda de dijous, per trencar amb la rutina tecnologia que portàvem tot el trimestre acostumats.

BODY ART by B. NAUMAN & J. BENITO

Bruce Nauman és un artista contemporani estatunidenc, nascut l'any 1941.

És considerat un dels millors artistes vius del món.

El que més caracteritzen les seves obres, és el seu mode juganer. Però, en casi tots els seus treballs, és el seu cos que intenta cridar l'atenció de l'espectador, per això el podem calificar de Body Art.

Bruce Nauman -  Studies for Holograms

Un altre artista, utilitzador de l'art corporal en els seus treballs, ha estat Jordi Benito i Verdaguer, aquest català de Granollers.

L'obra de la fotografia, és un dels seus camps més conreats, el Environmental Art, o, Art Ambiental, ja que usa materials relacionats amb la Naturalesa.
Va morir l'any 2008 d'una llarga enfermetat.

Banyera amb aigua negra - Jordi Benito

STOP - MOTION for ''SENSE CONDÓ, NI DE CONYA!"

El nostre projecte (conjuntament amb la Nikole Portell), encara necessita una bona pluja d'idees, però mentrestant anem buscant informació per com crear un Stop-Motion i tot el que comporta:

PLA SEQÜÈNCIA

Tècnica de planificació del rodatge en què la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat, podent usar travellings i diferents grandàries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, càmera, il·luminació, etc.), havent d'iniciar-se de nou des del principi si alguns d'ells falla. 

GUIÓ LITERARI

Narra la pel·lícula en termes d'imatge (descripcions) i so (efectes i diàleg), i està dividit en actes i escenes. Té requeriments de format, que van des de la tipografia a utilitzar fins als marges i distincions com els canvis d'escena, si l'acció succeeix en interiors, exteriors, de dia o de nit. També es separa clarament el diàleg dels personatges de la resta de l'acció. 

GUIÓ TÈCNIC

Afegeix al guió literari una sèrie d'indicacions tècniques per a que tots els membres de l'equip tècnic puguin treballar. Especifica sobre el paper tot allò que s'ha de veure i escoltar durant la projecció i en el mateix ordre d'aparició: il.luminació, posició de la càmera en cada moment, moviments, evolució dels intèrprets, decoració, música per a cada presa, efectes... Es presenta en dues columnes: una per a imatge i una per a so. 

STORY BOARD

Un guió il·lustrat o storyboard és la representació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format un conjunt de vinyetes o d’il·lustracions mostrades en seqüència amb l’objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l’estructura d’una pel·licula en la reproducció acompanyades generalment del text dels diàlegs o de la veu en Off i d’altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.

Però... En resum, què és un STOP-MOTION ?

L’ Stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui.

Es poden diferenciar dos grups:

Fets amb plastilina o materials manejables.

Fets amb objectes rígids o articulats.

D. GORDON

CONCEPTUAL ART by MARCEL DUCHAMP

Marcel Duchamp

L'Art Conceptual és un moviment artistic en el que el concepte o la idea preval sobre els aspectes estètics o materials, i en molts casos la idea és l'obra en si mateixa.

L'art conceptual és un tipus d'Art que pretén la desmaterialització de l'obra artística. Empra sovint materials documentals com la fotografia, videos i mapes.

El seu creador va ser Marcel Duchamp, nascut a Blainville-Crevon, el 28 de Juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme.


Però també va crear l'art trobat (ready-made) descriu l'art  creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària.

Gabriel Orozco - Calaveras 

(art conceptual)

Coroflot - X-Ray Umbrel
(Ready-Made)

VICENS VACCA @ Museu de Granollers

- Entre la destressa i el dessastre -

El dijous passat, dia 28, 1er. d'Artístics B, vam fer una visita espontània al Museu de Granollers (dic espontània, perquè va durar poc i va ser una sorpresa per tots).

Vam ser espectadors de la única obra que ocupa tot l'espai temporal del museu, titulada " Vincenzo Succo Marconni ". 

Al obrir la porta del museu, alguns ja van començar a sentir sons (per no dir sorolls) que venien d'algun punt del museu. Desprès de la xarrada prèvia, ens van deixar pujar les escales... i veure la obra. "Vicenzo Succo Marconni" ens va deixar tots amb la boca oberta. Una escultura mal formada (segons ell és més fàcil fer les coses bé que malament) per fils penjant per tot arreu sobre un marc d'estil Barroc que podriem dir que allò era pel qual se'l podria classificar com a obra. Cares de confussió, riures, badalls barrejats amb els sons que deixaven anar 3 reproductors de CD amb discos ja enregistrats més 3 radios amb sintonies en directe (per exemple, sonava Catalunya Radio). 

Perquè aquestes expressions per part nostre? Doncs la veritat, des de la meva part, puc explicar-me. Vaig trobar a Vacca un artista que crea art sense sentiment (doncs ni ell savia el per que de la seva creació ni hi tenia un sol significat). Però, per una altra part, trobo bo el seu objectiu, que en total, s'adapta a tot l'art: que tothom hi trobi el seu singificat personal.