Els isards és un colectiu granollerenc, que formen un cercle de persones agitadores cutlurals (és a dir, que han creat activitats culturals a Granollers). Tenen poc a veure entre ells de forma artística, però alhora, són un colectiu per la forma que pensen i reflexionen.
Aquest grup està compost per Jordi Riera, Kiku Mena, Xavier Vilageliu i Joan Batlles. La seva última exposició es troba a la renovada Sala Ciutat, uvicada al centre de Granollers, que va obrir les portes al públic desprès de més de quatre anys aquest passat Octubre. La intenció d'aquesta nova sala es obrir-se al públic, amb les propostres dels artistes més propers i l'omplin d'ánima.
La nostra visita per la Sala Ciutat va consistir primerament en donar una volta general per les seves 3 plantes i questionar-nos preguntes, ja que vam tenir la oportunitat de tenir els quatre artistes amb nosaltres apart de la nostra guia, la Carme Clusellas.
Més tard, vam començar a la segona planta de l'edifici amb la xarrada d'en Kiku Mena. Ens va explicar que la seva intenció artística es explicar una història i que l'espectador trobi sensacions. Les seves obres estàn fetes especialment sobre cartró amb la tècnica de forçar el gest amb un tornavís o un cúter directament sobre. També utilitza pintura industrial (plàstica), ja que es senzilla i barata. Per donar relleu usa la masilla i per fer sombres negres, l'aerograf.
L' obra que expossa actualment Mena a la Sala Ciutat està composta per sèries de quadres d'una tonalitat fosca, amb negres, blancs i grisos.
Seguidament, vam pujar a la tercera planta, la planta on Jordi Riera ha compost el seu pròpi context artístic, dividit en dos clares parts:
Vam baixar fins a la primera planta de totes, on es troba el conjunt de Xavier Vilageliu i la de Joan Batlles i Pi.
Primer ens va parlar Vilageliu, que ens va explicar que ell vol provocar provocació i vol que ens motivem segons el que ens transmeti el quadre, ja que per ell, tota la vida és un quadre.
Empra objectes, que al posar-los sobre el quadre, perden tota la seva eficàcia. Aquests, els amaga amb teles, per fer veure que vivim en un món particular, mecanitzat, que acabem siguent un número (Ell va posar l'exemple de la Violència de Gènere).
No tot eren quadres, sinó que també tenia montada una petita instal·lació o Bodegó, titulat Nich. Representa una utopia de voler acabar amb la religió (Estatueta de la Mare de Déu) i la política (Maletí negre però amb una gran taca blanca), tot sobre un gran panell de fusta negre. Ell vol que tornem a la vida (Anguet, únic símbol de color de l'obra).
I per acabar, Batlles i Pi, ens va mencionar que el seu referent és la tecnologia, o com ell diu, pintar el que em dóna la gana. Tots els quadres están emmarcats per marcs negres, ja que per ell es com una mena d'acabar-los. Tots els quadres són de gran format, és a dir, de grans dimensions. Vam poder trobar un espectàcular 3D en el segon quadre.
El color principal (i el seu preferit, també) és el vermell. També podem trobar blaus, negres i blancs.
Per finalitzar aquesta ressenya, m'agradaria dir les paraules que ens va donar a conèixer Cluselles en un moment del recorregut.
En el moment en que et pares davant d'una obra i penses, allò no et deixa indiferent_
Seguidament, vam pujar a la tercera planta, la planta on Jordi Riera ha compost el seu pròpi context artístic, dividit en dos clares parts:
 |
| ST-Jordi Riera (segona part) |
- Color més forma. Grans escultures molt estilitzades de colors vius com el vermell o el groc, fan que el color sigui el protagonista d'aquesta part. Però també grans cercles folrats d'una matèria semblant als nius de mel d'abelles (formes hexagonals) amb una llum radera, per crear una espècie de làmpara.
- Concepte més forma. En aquesta part té més importància la resposta que ens dóna la pregunta que ens formula la peça artística que estem visiualitzant. Una mini-història entre un ninot i una nina recoberts d'esprai blanc sobre un gran moble, ambé blanc, perquè nosaltres li apliquem el nostre pròpi color i sentiment. També un conjunt de sis fotografies (per no variar, en blanc i negre), que tenen com a referent la ciutat de Granollers, on (gràcies al fotogràf escollit per Riera), els ninots no queden petits.
Vam baixar fins a la primera planta de totes, on es troba el conjunt de Xavier Vilageliu i la de Joan Batlles i Pi.
Primer ens va parlar Vilageliu, que ens va explicar que ell vol provocar provocació i vol que ens motivem segons el que ens transmeti el quadre, ja que per ell, tota la vida és un quadre.
Empra objectes, que al posar-los sobre el quadre, perden tota la seva eficàcia. Aquests, els amaga amb teles, per fer veure que vivim en un món particular, mecanitzat, que acabem siguent un número (Ell va posar l'exemple de la Violència de Gènere).
No tot eren quadres, sinó que també tenia montada una petita instal·lació o Bodegó, titulat Nich. Representa una utopia de voler acabar amb la religió (Estatueta de la Mare de Déu) i la política (Maletí negre però amb una gran taca blanca), tot sobre un gran panell de fusta negre. Ell vol que tornem a la vida (Anguet, únic símbol de color de l'obra).
I per acabar, Batlles i Pi, ens va mencionar que el seu referent és la tecnologia, o com ell diu, pintar el que em dóna la gana. Tots els quadres están emmarcats per marcs negres, ja que per ell es com una mena d'acabar-los. Tots els quadres són de gran format, és a dir, de grans dimensions. Vam poder trobar un espectàcular 3D en el segon quadre.
El color principal (i el seu preferit, també) és el vermell. També podem trobar blaus, negres i blancs.
Per finalitzar aquesta ressenya, m'agradaria dir les paraules que ens va donar a conèixer Cluselles en un moment del recorregut.
En el moment en que et pares davant d'una obra i penses, allò no et deixa indiferent_
 |
| ELS ISARDS - Joan Batlles i Pi, Xavier Vilageliu, Jordi Riera i Kiku Mena (d'esquerra a dreta) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada