WORK FOR XMAS

Muzicons.com

TONI CUMELLA @ MATBC

 El dilluns dia 13 de Desembre, vam adreçar fins a Cardedeu per fer la última sortida del primer trimestre, concretament al Museu Arxiu Tomàs Balvey. Vam anar-hi per visitar la exposició del ceramista Toni Cumella. Però no precisament era de ceràmica, sinó de fotografia.

Toni Cumella, conegut per la ceràmica, es va començar a aficionar a la fotogràfia gràcies a que el seu pare li va encomanar un reportatge fotogràfic sobre les peces que creaven de ceràmica, això durant l'any 1974.

L'exposició (que podriem calificar com una obra única), es podria dividir de moltes maneres. Des del meu punt de vista calificatiu, l'he dividit segons la utilització de diferents tipus de càmera:

• Analògica -> Les obres que conformen aquesta primera part tenen en comú la utilització d'una càmera molt més vella de les que usem avui en dia. També hi predomina el color blanc/negre. Aquesta part l'integren aquestes obres:

1. Taller Comella. Granollers. 2006. // Al ser la primera obra, és com una introducció a la fàbrica del seu pare i també a la seva exposició. Recrea espais poc vistos per l'espectador.
2. Pedreres de Marès. Menorca. 2005. // Aquestes pedreres de Marès provinents de Menorca tenen la perculiaritat que la pedra que en sorgeix s'utilitza per la construcció d'edificis. Un element fetiche de Cumella, són les escales (ja que en surten en dos o tres exemples).
3. Clausternau. Cardedeu. 1987. // Juga amb les diferents hores del dia. De fet, de les dues a les 7 de la tarda. Això es va realitzar durant una trobada d'artistes a Cardedeu a can Ricola el segle passat. Per crear aquesta obra, Cumella necesità la utilització d'un tripode. L'obra està composta per una cadira dins d'un fons d'habitació.

• Digital -> Aquesta part s'hi troben obres que s'uneixen per un denominador comú: Cumella empra la càmera digital com a mètode de les seves creacions artístiques. Aquí ja també hi canvia el color, pasa a tenir com més vida. Les obres que annexionen aquesta part son:

1. Cabo de Gata - Carboneras - Macael (-1 i -2). // Les quatre fotografies formen una sola obra que va ser concebuda a Almeria durant l'any 2009. Hi podem trobar molta sensació de grandiositat, alhora que són espais on l'home hi ha tingut alguna cosa relacionada. Les fotografies d'aquesta sèrie respirent molt.
2. Playing the Building. Nova York. // Instal·lació realitzada per David Bryne, composta per un clavicèmbal, que alhora de exacutar les seves tecles, els sons provenien de diferents llocs de la sala, tot gràcies a fils conductors, que Cumella palpa en aquesta segona única fotografia.
3. Manhatann - Buffalo (-1, -2 i -3).  2010 // Les tres fotografies van se fetes als EEUU, especialment, a l'estat de Nova York, en es troba la regió de Manhatann i el riu Buffalo
4. Port de Dublin (-1, -2 i -3). 2009 // Tal i com posava a la ressenya al peu de fotografia, les tres son fetes a ports dublinencs. No hi destaca l'espai en general, sino, grans blocs fosforescents vermellossos que criden l'atenció ja que el fons es força apagat en sentit de color.
5. Consolació ( -1, -3, -4, -5). 2010 // Sèrie de fotografies fetes a Figols.

• Projector -> Com a última obra per finalitzar la exposició de Cumella, ens presenta un petit video sense audio, però que ens deixa veure persones (cosa que no fa en totes les altres fotografies). Podriem catalugar-lo també de fotomontatge. Ha estat realitzat per el taller Germans Castells.

L'obra que més estona em va  tindre entretingut comtemplant-la va ser la que es troba ja dins de fotogràfia en format digital, les tres fotografies fetes al Port de Dublin, on l'espai es força industrialitzats amb llums i colors foscos i apagats, contraresten amb el color llampant dels blocs que formen part de les composicions de les tres fotografies. Son plans molt generals, on el cel també forma força part d'ells. Són indrets on l'humitat reina sobre tot l'ambient, gràcies a aquestes boires que trobem en el cel.

ELS ISARDS @ Sala Ciutat (Granollers)

Els isards és un colectiu granollerenc, que formen un cercle de persones agitadores cutlurals (és a dir, que han creat activitats culturals a Granollers). Tenen poc a veure entre ells de forma artística, però alhora, són un colectiu per la forma que pensen i reflexionen.

Aquest grup està compost per Jordi Riera, Kiku Mena, Xavier Vilageliu i Joan Batlles. La seva última exposició es troba a la renovada Sala Ciutat, uvicada al centre de Granollers, que va obrir les portes al públic desprès de més de quatre anys aquest passat Octubre. La intenció d'aquesta nova sala es obrir-se al públic, amb les propostres dels artistes més propers i l'omplin d'ánima.

La nostra visita per la Sala Ciutat va consistir primerament en donar una volta general per les seves 3 plantes i questionar-nos preguntes, ja que vam tenir la oportunitat de tenir els quatre artistes amb nosaltres apart de la nostra guia, la Carme Clusellas.

Més tard, vam començar a la segona planta de l'edifici amb la xarrada d'en Kiku Mena. Ens va explicar que la seva intenció artística es explicar una història i que l'espectador trobi sensacions. Les seves obres estàn fetes especialment sobre cartró amb la tècnica de forçar el gest amb un tornavís o un cúter directament sobre. També utilitza pintura industrial (plàstica), ja que es senzilla i barata. Per donar relleu usa la masilla i per fer sombres negres, l'aerograf.

L' obra que expossa actualment Mena a la Sala Ciutat està composta per sèries de quadres d'una tonalitat fosca, amb negres, blancs i grisos.

Seguidament, vam pujar a la tercera planta, la planta on Jordi Riera ha compost el seu pròpi context artístic, dividit en dos clares parts:

ST-Jordi Riera (segona part)

1. Color més forma. Grans escultures molt estilitzades de colors vius com el vermell o el groc, fan que el color sigui el protagonista d'aquesta part. Però també grans cercles folrats d'una matèria semblant als nius de mel d'abelles (formes hexagonals) amb una llum radera, per crear una espècie de làmpara.
2. Concepte més forma. En aquesta part té més importància la resposta que ens dóna la pregunta que ens formula la peça artística que estem visiualitzant. Una mini-història entre un ninot i una nina recoberts d'esprai blanc sobre un gran moble, ambé blanc, perquè nosaltres li apliquem el nostre pròpi color i sentiment. També un conjunt de sis fotografies (per no variar, en blanc i negre), que tenen com a referent la ciutat de Granollers, on (gràcies al fotogràf escollit per Riera), els ninots no queden petits.

Riera maneja peces de desfeta, és a dir, peces que la gent ja no utilitza i llença, i ell en fa un gran recurs. També escaiola i vidres.

Vam baixar fins a la primera planta de totes, on es troba el conjunt de Xavier Vilageliu i la de Joan Batlles i Pi.
Primer ens va parlar Vilageliu, que ens va explicar que ell vol provocar provocació i vol que ens motivem segons el que ens transmeti el quadre, ja que per ell, tota la vida és un quadre.
Empra objectes, que al posar-los sobre el quadre, perden tota la seva eficàcia. Aquests, els amaga amb teles, per fer veure que vivim en un món particular, mecanitzat, que acabem siguent un número (Ell va posar l'exemple de la Violència de Gènere).
No tot eren quadres, sinó que també tenia montada una petita instal·lació o Bodegó, titulat Nich. Representa una utopia de voler acabar amb la religió (Estatueta de la Mare de Déu) i la política (Maletí negre però amb una gran taca blanca), tot sobre un gran panell de fusta negre. Ell vol que tornem a la vida (Anguet, únic símbol de color de l'obra).
I per acabar, Batlles i Pi, ens va mencionar que el seu referent és la tecnologia, o com ell diu, pintar el que em dóna la gana. Tots els quadres están emmarcats per marcs negres, ja que per ell es com una mena d'acabar-los. Tots els quadres són de gran format, és a dir, de grans dimensions. Vam poder trobar un espectàcular 3D en el segon quadre.
El color principal (i el seu preferit, també) és el vermell. També podem trobar blaus, negres i blancs.

Per finalitzar aquesta ressenya, m'agradaria dir les paraules que ens va donar a conèixer Cluselles en un moment del recorregut.
En el moment en que et pares davant d'una obra i penses, allò no et deixa indiferent_

ELS ISARDS - Joan Batlles i Pi, Xavier Vilageliu, Jordi Riera i Kiku Mena (d'esquerra a dreta)

FLUXUS

El Fluxus (que en llatí significa Fluir) és una xarxa internacional d'artistes, compositors i disenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny, entre d'altres. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX. Es va declarar en contra del tractament de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia i es va proclamar a si mateix com l'antiart. Fluxus va ser informalment organitzat el 1962 per George Maciunas i va tenir expressions als Estats Units, a Europa i a Japó.

FILOSOFIA DELS FLUXUS

No existeix una definició universalment acceptada del col·lectiu Fluxus, tot i que hi han algunes característiques que van compartir gairebé tots els seus integrants:

1. Fluxus és una actitud. No és un moviment o un estil artístic.
2. Fluxus és un mitjà. Els creadors Fluxus gaudeixen barrejant diferents mitjans.
3. Als creadors Fluxus els agrada barrejar-ho tot. Fan servir objectes del dia a dia, sons, imatges i textos per crear nous sons, objectes o imatges.
4. Fluxus ha de ser simple. L'art és petit, el text és curt i les actuacions (performances) breus.
5. Fluxus ha de ser divertit. Si no és divertit, no és Fluxus.
6. Un concert Fluxus és una experiència sonora on cada objecte és un instrument. El principi de causalitat ha deixat de ser vàlid i el caos marca la realitat.

Fluxus Happening Artists