 |
| - Entre la destressa i el dessastre - |
El dijous passat, dia 28, 1er. d'Artístics B, vam fer una visita espontània al Museu de Granollers (dic espontània, perquè va durar poc i va ser una sorpresa per tots).
Vam ser espectadors de la única obra que ocupa tot l'espai temporal del museu, titulada " Vincenzo Succo Marconni ".
Al obrir la porta del museu, alguns ja van començar a sentir sons (per no dir sorolls) que venien d'algun punt del museu. Desprès de la xarrada prèvia, ens van deixar pujar les escales... i veure la obra. "Vicenzo Succo Marconni" ens va deixar tots amb la boca oberta. Una escultura mal formada (segons ell és més fàcil fer les coses bé que malament) per fils penjant per tot arreu sobre un marc d'estil Barroc que podriem dir que allò era pel qual se'l podria classificar com a obra. Cares de confussió, riures, badalls barrejats amb els sons que deixaven anar 3 reproductors de CD amb discos ja enregistrats més 3 radios amb sintonies en directe (per exemple, sonava Catalunya Radio).
Perquè aquestes expressions per part nostre? Doncs la veritat, des de la meva part, puc explicar-me. Vaig trobar a Vacca un artista que crea art sense sentiment (doncs ni ell savia el per que de la seva creació ni hi tenia un sol significat). Però, per una altra part, trobo bo el seu objectiu, que en total, s'adapta a tot l'art: que tothom hi trobi el seu singificat personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada