PIPILOTI RIST @ FUNDACIÓ MIRÓ (BCN)

El divendres 8 d'octubre, 1er de Batxillerat Artístic, ens vam endinsar en el món de l'art més contemporani amb la visita de la Fundació Miró a Barcelona. No només vam veure obres de Miró, també vam poder contemplar les genials obres de Pipiloti Rist, l'artista guanyadora del premi Joan Miró de l'any passat.

Per començar, vam poder veure algunes de les creacions de Miró (i també d'altres artistes), des dels seus inicis, fins al seu punt màxim de creativitat. Dos plantes plenes, no només de quadres, si no també d'escultures i tapissos a l'entrada del recinte. A la planta superior, hi havien tres escultures exteriors. Colors que classificaria com a aburrits, pot ser pesats, però formes i volums que cridaven molt l'atenció per la seva complexitat o abstracció. Treballs amb significat, però que costa trobar-lo.

L'obra que més em va cridar l'atenció, va ser "El Tapís De La Fundació" (1979), del mateix Joan Miró. M'agrada per raons ben senzilles: Té una gran dimensió, i vulguis o no, impacta, alhora al ser fet de tèxtil, crea com una connexió tendre, entre el tapís i l'espectador. Els colors utilitzats són blau, verd, groc, vermell i predomina el negre, tot sobre un fons beige. Les textures tenen un gran significat expressiu, doncs des del meu punt de vista s'hi pot percebre una lluna amunt a la dreta. També, la forma que més destaca, és l'altre, que té com una forma de felí. Com a curiositats, podrem dir que pesa casi dues tonalades i que Miró va ser ajudat amb la col·laboració de Joan Royo.

Desprès d'un llarg passeig per un món surrealista, vam arribar a un de més corprenedor, el món de Rist, videoartista suissa, que va presentar al juliol un recull dels seus millors treballs, caracteritzats pel bon rotllo, colors, sons i energia positiva amb lliçons de ben estar.

La instal·lació, anomenada "Partit Amistós-Sentiments Electrònics", és com un rentat de cervell, ja que no et fa pensar en negatiu, si no al contrari. Tots els vídeos són escenes molt quotidianes i simples, sense gaires complicacions, sense tenir que arribar a pensar gaire.

Els treballs realitzats per Rist, et fan arribar a un punt de tranquil·litat, ja que moltes de les videoinstalacions s'han de contemplar d'una forma corporalment força original: estirat. Tens la possibilitat d'utilitzar coixins pel coll i tenir millor visió.

El recorregut que vam seguir va ser, com he dit, com un tunèl que totes les energies negatives es convertien en energies positives. Aqui he intentat fer-vos una mena d'ideea de per totes les mines intsel·lacions, que creaven tot el formen el format videoartístic principal.

Recorregut_