the fashion_self blog: de juny 2011

Dijous 2 de Juny vam realitzar la última sortida del curs. Ens vam adreçar fins al Caixa Forum per primer cop a l'any.

Caixaforum es troba dins un edifici de grans dimensions que està dividit en diferents parts. Nosaltres vam visitar la sala nº 2 i també la Mediateca, que en parlaré més endevant.

La exposició de L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment va ser una experiència molt gratificant. Caixaforum, a l'estar a Madrid i Barcelona, aquesta exposició estava dividida en aquestes dos grans capitals. A Madrid hi havia exposat la part de la realitat del cinema. En canvi a Barcelona, la part del somni, també com el nostre subconient mitjançant el cinema pot arribar-nos a afectar de manera tan viva i diferent.

Només entrar a la gran sala, tot amb llum molt tènue, hi havia la primera obra realitzada per Andy Warhol, una videogravació que durava més de sis hores.

La segona obra era pariticipativa, és a dir, sense el públic, no és podia relitzar el joc que era simplement un joc d'ombres.

Seguidament, vam trobar-nos amb l'obra de Rodney Graham, titulada Rheinmetall/Victoria 8, que en realitat són els noms de les màquines que formen l'obra. Una és la màquina d'escriure que surt projectada per l'altre màquina, que és el projector. L'obra té un espèrit d'insomni, ja què el soroll i la imatge ho creen.

Més endevant, ens vam topar amb l'obra que més em va impactar. Titualada You and I Horizontal II, va ser feta al 2003 perAntonhy Mc Call. Una sala fosca, negre, amb una projecció de formes geomètriques en color blanquinós i fum de discoteca de manera abundant, creeaven una sensació d'escultura sòlida però en moviment. Un espectàcle de llum i alhora de por, doncs aquesta foscor insinuaven un sentiment de claustrofobia. També s'hi podia participar de manera acitva, traspasant la llum i notar-la com en el teu interior.

Seguint amb l'exposició, l'obra que també em va agradar molt per la part creativa i per la idea com la van realitzar, va ser el curt de Eight, produït per Teresa Hubbard i Alexander Birchler. La idea del curt mostrava una nena que per el seu vuité aniversari, tenia una festa que no podia relitzar. La versemblança era el vuit vist de manera horitzontal és el signe d'infinit, per això la noia mai podia tenir la festa com Déu mana.

Fotograma del curt

Per finalitzar, vam veure un video d'una casacada que suposadament era filamada en directe. La forma de tenir una idea de somni era mitjançant que el video estava sempre de dia, per tant, l'espectador es podia pensar que era veritat gràcies al titul i descipció, però en realitat era tot fals. L'autor d'aquesta enigmàtica obra es diu Michael Bell-Smith.

Vam fer una pausa, i vam acabar la sortida visitant una de les tres mediateques de Barcelona. Vam tenir la oportunitat de fer-nos el carnet i també de gaudir un moment de tot del que la composava: Vídeos, revistes, cd's, llibres i més llibres, etc.

També ens van explicar que un cop a la setmana fan projeccions de curts en un mini-cinema que també es troba dins de la Mediateca.