Dijous 14 d'Abril vam fer la primera sortida del tercer trimestre visitant per segona vegada el museu de Granollers. Aquest cop no per anar a veure solament una exposició, sinó com el titol indica, dos.
Al arribar, vam pujar fins la primera planta (desconexia que hi havien més de la planta principal), per poder veure la primera exposició, anomenada Meridià Granollers Anys 70 Art de Concepte i creació.
El que la col·lecció d'obres dels anys 70 a Granollers pretenia, fer un flashback als públic visitant, i transportar-los a l'Espanya dels últims anys de la dictadura. També ha suposat un treball de recerca documental i gràfica.
En aquells anys, EEUU seguien un corrent minimalista, parlant d'art, amb colors i línies pures. En canvi, a Europa, desprès de la segona guerra mundial, es va fer una recuperació d'objectes pobres, que es va incloure en la producció artística, anomenant-se doncs 'Art Pobre'.
L'iniciador a Granollers de l'art d'acció, aquell que el fet d'una acció simple es converteix en manifestació artística, va ser Joan Mira Morell.
L'any 1971 es va iniciar a Granollers la primera mostra d'Art Jove, influenciada bàsicament pel corrent de l'art pobre. La peça que més repercussió mediàtica va tenir d'aquest primer festival, va ser la anomenada I peça inflable, de Josep Ponsatí, que va rebre el primer premi.
|
Josep Ponsat - I Peça Inflable |
En aquest període, neix la figura de Jordi Benito, artista ja parlat en aquest blog (http://fashionself.blogspot.com/2010/11/body-art.html). Va sorgir en la segona edició d'aquesta mostra d'art jove, fent ell el cartell principal i participant alhora amb obres diverses, tot això l'any 1972.
Afirmar també, que Benito, va ser un dels artistes més activistes de Granollers.
|
Jordi Benito - Diapasons (1972). |
I finalment, a l'any 1973, quan es va celebrar la III mostra d'Art Jove, es va presentar un cartell que va cridar l'atenció de tota la comarca i voltants.
Aquesta imatge intenta ser una còpia del
Sant Sopar, representat per Jesús i els seus seguidors. Aquí, els homes segueixen a una única dona, que es troba al mig igual que Jesús en el seu moment.
Al final de la sala/exposició, vam poder gaudir de dos documental audiovisuals, que ensenyaven dos de les accions de Jordi Benito, a finals de l'any 1974.
La segona exposició, pertinentment a la fundació "La Caixa", va ser la última que vam visitar.
Estava formada per tres obres mitjanament audiovisuals.
- Bruce Nauman _ Shit in your Hat - Head on a Chair (1990). Aquesta videoinstal·lació estava formada per una escultura d'una cadira amb un cap de plàstic. El vídeo està enregistrat en un lloc fosc, amb la presencia d'un mim que segueix unes instruccions, a vegades instruccions no del tot realitzables. El que vol aquesta obra es crear un estat incomodo envers l'espectador.
- Óscar Muñoz _ Re-trato (2003) El vídeo ensenya el concepte efímer de dibuixar, a l'hora d'utilitzar l'aigua com a tècnica. Genera frustració a l'espectador.
- Ignacio Uriarte_The history of the Typewritter Recited by Michael Winslow (2009). L'home dels 10000 efectes sonors (M. Winslow), va ser enregistrat imitant el soroll de més de 30 màquines d'escriure que han tingut un motiu important a l'historia general.
|
1. Bruce Nauman |
|
2. Óscar Muñoz |
|
3. Ignacio Uriarte |