TIPOGRAFIA

La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.

Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. Actualment s'utilitzen segells de goma o planxes offset impressionades fotogràficament amb el text o directament amb una impressora a través de la tecnologia digital.

Font: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.

Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.

ALFABET PROPI

El meu alfabet es basa en la construcció de les lletres a partir de la utilització d'una màquina de cosir. La base on s'exposen aquestes lletres és sobre texà.

Les lletres i els números es constitueixen amb un punt de màquina de zig-zag de fil blanc.

El perquè de fer aquesta tipografia i no una altra és per el motiu que llegint el títol del bloc clarament és pot interpretar. M'agrada la moda, i que millor que fer una tipografia cosida per reflectir-ho de la millor manera possible? Arriba al punt de kitch, cosa que m'interessa bastant, i també té l'aparença d'haver-ho fet una qualsevol àvia nostra.

(Cal dir que no està fet manualment, sinó que amb PC).

Alfabet sencer

Prova amb el nom del blog

Un Cuento Chino

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
La temàtica de Un cuento chino és l'alteració de l'ordre, també com de curiós és el món que tots estem connectats per raons o per altres.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Roberto (Ricardo Darin) és l'estereotip del típic home de quaranta anys que es troba sol. Ell és molt rondinaire, i alhora no es deixa endur per les seves emocions, per tant, és molt tancat. El seu físic i la seva forma de vestir ens indiquen clarament el seu caràcter rutinari i el seu poc sentit de l'humor.

El seu paper en la història és bàsicament (per mi), la de personatge principal. La seva manera de pensar canvia al llarg de la pel·lícula, a mida que va coneixent més al seu company, Jun.

A través d'aquest personatge, se'ns vol explicar com arriba a ser de rutinària la vida, i crec que té un aspecte moralitzador, és a dir, la pel·lícula ens ve a dir que hem de realitzar lo que realment creiem (en aquest cas, Roberto, finalment aconsegueix a Mari.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Un Cuento Chino i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

Personalment destacaria la forma de l'estrucutra: És totalment lineal fins al moment en que Roberto recorda la seva estada a l'exèrcit argentí per la Guerra de les Malvines.

La seva postproducció és destacable per el tractament dels colors, i la utilització de efectes especials com la vaca caiguda del cel.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
La càmera bàsicament ens mostra les coses en pla general, menys en moments que se'ns vol explicar les coses més detalladament, utilitza el pla detall.

Al principi, la càmera fa un gir de 360º per introduir l'espectador a la pel·lícula, i aquesta travessa el vidre de la ferrateria que pertany a R

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls? 
La música és molt important en la pel·lícula, perquè ens anticipa als rols que els personatges faran i també ens intensifiquen de manera emocional les escenes.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

1. La repetició de la seqüència en què es veu en Roberto a punt de tancar la làmpada quan el rellotge toqui les onze. Trobo que aquest repetiment de seqüència en la pel·lícula representa aquesta personificació de la rutina que ell té i que vol canviar.
2. El moment en que apareix el personatge den Jun. En Roberto està a les afores del aeroport assentat en una lletja cadira estiuenca mirant els avions com van i com tornen. En aquell mateix moment, apareix en Jun. Crec que amb això, se'ns vol introduir mica en mica el fi de la pel·lícula (en que les vaques cauen del cel a causa dels avions).
3. També com aspecte rutinari, els cops que Roberto conta i torna a contar els claus que li envien a dins de les caixes amb un bol. Això ho fa a causa de que no te rés a fer.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
(...)

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
L'inici és purament ficció i molt fort d'empassar pels ulls, que crea com una addicció a tot el que vindrà desprès (El film comença amb la caiguda d'una vaca des del cel que mata a la (pre-)dona d'en Jun).
L'acabament de la pel·lícula és poc sorprenent. En part sí, perquè descobrim un Roberto canviat, en busca de la Mari, però l'espectador pot predir que el final de la pel·lícula serà clarament bo.
Crec que el títol té un poder d'imant molt potent, doncs l'espectador té la curiositat de saber el perquè d'aquest títol, i sap que només ho podrà descobrir anant a mirar la pel·lícula. 

9. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
Un altre aspecte que em va semblar molt interessant va ser la oportunitat de veure una pel·lícula amb el dialecte argentí del castellà, i poder veure que per molts kilòmetres que hi hagin d'aquí a allà, tots tenim la mateixa forma de viure, amb uns matisos o uns altres.
I de negatius, pot ser la part en que més em vaig perdre durant la pel·lícula, el flash-back que es fa per fer entendre el comportament de Roberto. Però finalment, el vaig entendre.

PORTADA EL9NOU

Idees 

1. Pare Noel / Reis + carretera
2. Arbre de nadal endinerat: Fer la forma d'arbre de Nadal (avet) i recovrir-la de impresions de bitllets de 10€. Amb això vull representar el gran consumisme que es crea per Nadal.

Idea final
L'arbre de Nadal embolicat de diners + línia vermella (estadística) decreixent sobre fons blanc.

La portada realitzada intenta transmetre la fallida de l’economia en l’actualitat a l’hora que transmet la fallida de l’esperit nadalenc. En extensió, els bitllets de 100 €, expliquen el consumisme.

La composició està formada bàsicament per dos elements: L’arbre, el prototip del Nadal, i la línia estadística de la borsa. Diferenciats per tres colors també nadalencs, que són el verd i el vermell, i el blanc pur del fons, per calmar tota aquesta angoixa que la crisi crea i tranquil·litzar els ulls de l’espectador.

El fet de que l’arbre es parteixi en dues meitats a causa de la decadència de la línia, simbolitza aquest apagament de l’esperit nadalenc.

PROJECTE CONSERVATORI

El divendres 30 de Septembre, els principals components de la direcció del Conservatori per proposar-nos un projecte per realitzar abans de Nadal, doncs aquest projecte consisteix en crea uns audiovisuals per exposar darrere de l'obra que han programat per el desembre.
Aquesta obra que estan preperant té un leivmotiv interesant: el neixement d'una bèstia que no sap que és ni on ha d'anar, i per ell mateix, a d'apendre a viure.
Lo que volien eren videos il·lustratius de cada part de l'obra. Però en un moment donat, van parlar de roba. Roba? Sí, l'attrezzo. La meva ment es va parar i va reaccionar de cop. Finalment, li vaig comentar a l'Anna si jo podria formar un grup per fer la roba. I així va ser...
El grup que farem la roba està format per la Carla Domene, la Marina Calero, la Katy Sidibe i jo, Rob. La roba és per quatre nens. Per tant, ens hem dividit diferents elements per fer cadascun (A sorts!).
A mi, m'ha tocat produïr els peus i les mans, i una samarreta. En un primer moment, vaig pensar en utilitzar peucs i manoples, i recobrir-les de pèl sintètic. Al ser molt car i dificil d'aconseguir, he pensat de recobrir-ho de abundants tires de llana.

Per inspirar-me, he utilitzat imatges d'una pel·licula anomenada Where the wild things are, que tracta sobre un nen i els seus éssers imaginaris.

Com ja he dit, els materials que utilitzaré seran:

1. Manoples com a base.
2. Goma espuma blanca per fer la base dels peucs i per fer les ungles dels peus i de les mans.
3. Llana de diferents tons de marró, per tallar en trossos, i fer tires de pèls.
4. Cola blanca o alguna per poder enganxar-ho al suport.
5. Samarreta blanca per poder 'destruir-la' tallant amb trossos de semi-llunes, així formant escames (tota la samarreta quedarà foredada) i un sprai per pintar-la o tiny. 

Esbossos:

Fotos del treball final

Vídeo explicatiu del procès creatiu que hem realitzat el meu grup (underconstruction).

XAPA

El primer projecte per aquest nou curs, és dissenyar gràficament una xapa per una companyia que es dedica a fer palíndroms (una paraula o frase que pot ser llegida tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra).
Aquest grup ens ha donat un lema-palíndrom que consisteix en 'NO CONTRA L'ART'. No és un simple palíndrom com 'POP', que fàcilment es pot llegir del dret i del revés (Aquí està la dificultat del projecte).


XAPA_1

La xapa_1 està inspirada bàsicament en el rellotge de tota la vida. El lema com que està format per 12 lletres, ho he utilitzat a l'hora de organitzar la tipografia, ja què els rellotges també tenen 12 números.
L'agulla llarga es desplaça cap a la dreta, així guia al espectador l'ordre primer. El segon ordre, és l'agulla curta, que fa l'ordre invers. Així, de les dos maneres és possible llegir 'no contra l'art'.

XAPA_2

Gotes que la pluja deixa sobre una simple taula d'acer de qualsevol bar és la imatge que utilitzat de fons. Una tipografia en color groc que ressalta és el punt fort de la xapa_2.

XAPA_3

La xapa_3 està inspirada en el concepte d'art fàcil. Aquell art, que podem trobar simplement en una taca deixada per una tassa plena de cafè calent. La tipografia d'aquesta xapa l'he realitzada amb aquest líquid, el cafè, i la taca, també.

XAPA_4

   

Aquestes dues xapes, que gairebé són semblants, tenen en comú un únic concepte, apart del palíndrom, el marc barroc. No recordo en quina exposició, però, un artista, un cop ens va dir, que tot lo que està a dins d'un quadre és art (no textualment). Aquesta és la meva idea per realitzar aquesta xapa_4, la relació que té marc-art. 

La primera té una finalitat molt més lingüística, mentrestant que la segona és més estètica.

WELCOME TO SECOND OF BATXILLERAT

rob_denim

FIREWORK LOVER _ T-SHIRT

AMEN FASHION

HI SUMMER!

SAINT JOHN IS LOVE

FIREWORKS ARE LOVE

NIGHT IS LOVE

L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment // Mediateca @ CAIXAFORUM BARCELONA

Dijous 2 de Juny vam realitzar la última sortida del curs. Ens vam adreçar fins al Caixa Forum per primer cop a l'any.

Caixaforum es troba dins un edifici de grans dimensions que està dividit en diferents parts. Nosaltres vam visitar la sala nº 2 i també la Mediateca, que en parlaré més endevant.

La exposició de L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment va ser una experiència molt gratificant. Caixaforum, a l'estar a Madrid i Barcelona, aquesta exposició estava dividida en aquestes dos grans capitals. A Madrid hi havia exposat la part de la realitat del cinema. En canvi a Barcelona, la part del somni, també com el nostre subconient mitjançant el cinema pot arribar-nos a afectar de manera tan viva i diferent.

Només entrar a la gran sala, tot amb llum molt tènue, hi havia la primera obra realitzada per Andy Warhol, una videogravació que durava més de sis hores.

La segona obra era pariticipativa, és a dir, sense el públic, no és podia relitzar el joc que era simplement un joc d'ombres.

Seguidament, vam trobar-nos amb l'obra de Rodney Graham, titulada Rheinmetall/Victoria 8, que en realitat són els noms de les màquines que formen l'obra. Una és la màquina d'escriure que surt projectada per l'altre màquina, que és el projector. L'obra té un espèrit d'insomni, ja què el soroll i la imatge ho creen.

Més endevant, ens vam topar amb l'obra que més em va impactar. Titualada You and I Horizontal II,  va ser feta al 2003 perAntonhy Mc Call. Una sala fosca, negre, amb una projecció de formes geomètriques en color blanquinós i fum de discoteca de manera abundant, creeaven una sensació d'escultura sòlida però en moviment. Un espectàcle de llum i alhora de por, doncs aquesta foscor insinuaven un sentiment de claustrofobia. També s'hi podia participar de manera acitva, traspasant la llum i notar-la com en el teu interior.

Seguint amb l'exposició, l'obra que també em va agradar molt per la part creativa i per la idea com la van realitzar, va ser el curt de Eight, produït per Teresa Hubbard i Alexander Birchler. La idea del curt mostrava una nena que per el seu vuité aniversari, tenia una festa que no podia relitzar. La versemblança era el vuit vist de manera horitzontal és el signe d'infinit, per això la noia mai podia tenir la festa com Déu mana.

Fotograma del curt

Per finalitzar, vam veure un video d'una casacada que suposadament era filamada en directe. La forma de tenir una idea de somni era mitjançant que el video estava sempre de dia, per tant, l'espectador es podia pensar que era veritat gràcies al titul i descipció, però en realitat era tot fals. L'autor d'aquesta enigmàtica obra es diu Michael Bell-Smith.

Vam fer una pausa, i vam acabar la sortida visitant una de les tres mediateques de Barcelona. Vam tenir la oportunitat de fer-nos el carnet i també de gaudir un moment de tot del que la composava: Vídeos, revistes, cd's, llibres i més llibres, etc.

També ens van explicar que un cop a la setmana fan projeccions de curts en un mini-cinema que també es troba dins de la Mediateca.

 

 CLICK HERE si vols + info de la MEDIATECA

V I D E O // M Y _ M E D I C I N E

1#
PRE-PRODUCCIÓ 

idea inicial + idea evolucionada

prova_1

prova_2

prova_3

prova_4

prova_5

GUIÓ_LITERARI

GUIÓ TÈCNIC + STORYBOARD

2#
PRODUCCIÓ

producció

3# 
POST-PRODUCCIÓ

titulació

música

4#

 VÍDEO FINAL

My Medicine és un video-presentació per la col·lecció de roba que realitzaré per el meu Treball de Recerca. He intentat representar la filosofia en que em vull basar per crear la roba i també en la estètica i idea. Optimisme i la roba com a la segona pell són aquestes idees, representades mitjançant el color i el maniquí transformat respectivament.

M Y M E D I C I N E _ finalvideo

THE CLOTHES MAKE THE PEOPLE

My medicine _ Storyboard + Guió Tècnic

seqüència 1
Pla mig model
Imatge: La model prenen-se 'MY MEDICINE', de la mà a la boca, i caient en un estat surrealista tancant els ulls
So: Organ 

seqüència 2 

Pla general 

Imatge:  La model intervé amb el maniquí fins arribar juntament a  davant creant un pla detall.
Al arribar a davant, es menja uns llavis com si fossin seus

So:  Drums + Organ

seqüència 3 

Pla  general

Imatge:  La model obra la porta al maniquí
Van fins al mig de la sala, i es crea tres cops una intercal·lació entre aquests dos elements

So: Drums + Organ 

seqüència 4 

Pla mig 

Imatge: La model fuma (movent la boca de diferents maneres) mentre espera el maniquí 

So:  Drums + Organ

seqüència 5 

Pla 

Imatge:  La model es converteix en el maniquí

So:  Crit en el moment que es  els dos elements, només són un

seqüència 6 

Pla mig + Pla general 

Imatge: El maniquí torna enrere i es despulla
Torna endevant, i torna enrere per tornar a fer el mateix

So: Drums + Organ 

seqüència 7 

Pla general 

Imatge:  El maniquí ha desaparegut.
El vestit ha estat envoltat de plàstic i queda a la porta del garatge.
La porta va pujant mica en mica.

So:  Drums + Organ

seqüència 8 

Pla total

Imatge: Es va formant la silueta d'un maniquí amb pastilles de colors
Després, la presentació:
MY MEDICINE
SPRING SUMMER 2012
ROB_ERT 

So: només Organ 

esqueleta_part3

PRODUCCIÓ

LLOC_
El meu lloc de producció, la meva cuina metafòrica, serà el garatge de casa meva, un lloc molt antiestètic (no té gaire color, és gris, bàsicament com vull que sigui el lloc on es realitzarà la desfilada pel meu TR [clicka aqui si vols + info]. Per tant, crec que els dos llocs coincideixen i sintonitzen la idea de la millor forma possible.
La llum serà natural, la que entra per les dos finestres que estan fora de camp,
L'audio serà el que es senti, però a  l'hora d'edició, no passarà res, doncs la tècnica que utilitzaré serà la de l'stop-motion, que només s'hi quedarà la imatge i no el so.

PERSONATGES_ 

1. MODEL_ marina illa.
2. MANIQUÍ

prova #5

My medicine _ Guió Literari

Idea Inicial_ Mostrar el concepte de la col·lecció de moda que es realitzarà pel meu TdR.

Storyline_ El cos d'una noia està enganxat a un maniquí. Gràcies a les pastilles, se'n podrà separar. Finalment, s'ensenyaran items relacionats amb la col·lecció (pastilles, creus, esbossos previs, etc.).

Escaleta_ Nombre de seqüències: 3

Títol representatiu de cada seqüència:

1. Negativitat: El fons en negre, i diferents veus en OFF aniran queixant-se de diferents coses (dilluns, pantalons acampanats, etc.)
2. Noia vs. Maniquí: El fons serà molt artificial i gris. La noia vestida igual que el maniquí, per tant, enganxada a ell. Voldrà desenganxar-se d'ell mitjançant bogeries varies (estat desprès de consumir 'MY MEDICINE').
3. Treball previ al treball final: Mostra d'esbossos, pastilles movent-se, etc.

Guió literari de la història_ Amb el fons en negre (donat per el programa d'edició de vídeo), mica en mica se sentiran veus en OFF queixant-se de coses varies, coses que afecten emocionalment i ens deixen dessolats.

De cop, es veu el cos d'una noia enganxat en un maniquí, ella, només vol sortir-ne. Tot això passarà en un lloc molt tètric, el meu garatge i amb una música electrònica. Finalment, aconseguirà despendre's del maniquí, i el pla canviarà, per arribar a un pla detall, i ensenyarà el bol/pot/nohosé ple de pastilles de colors.

Al final, POSSIBLEMENT, s'ensenyaran esbossos previs...

IDEA EVOLUTION

La idea segueix siguent sobre la presentació del concepte del TdR. Però no seran les pastilles les úniques protagonistes, sinò també el cos de la DONA + un MANIQUÍ, doncs la roba és la nostra segona pell, i és un dels altres conceptes que vull representar amb la meva col·lecció de moda.
Per tant, necesitaré l'ajuda d'una noia/dona i de materials el maniquí (ja aconseguit, tot i que no es diu ben bé maniquí sinò 'bust').
Tot això anirà desprès de sentir veus en OFF cridant/anunciant diferentes coses negatives: els dilluns, els dies de pluja, les matemàtiques, el trencament d'un got, quan et deixes les claus, quan no t'arrecles per sortir al carrer, etc. Tot això en un idioma més internacional que el català o el castellà, possiblement l'ANGLÈS.

prova #4

prova #3

prova #2

MEDIATECA CAIXAFORUM

LINK

prova #1

Aquesta prova no importa la grabació, sino la edició.
Vull aquestes pauses tan curtes entre fotograma i fotograma.

††††††††††††††††††††††††††††††††††††††††

Tecla Sala @ Hospitalet de Llobregat

CLICK ON THE PHOTO

El passat divendres 29 d'Abril, ens vam acostar fins a l'Hospitalet de Llobregat, especialment, per la Tecla Sala, un museu que en aquests moments tenen exposada l'exposició de jove creació europea, on hi participen artistes joves d'arreu d'Europa. 

Cal destacar la forma en que els comissaris van organitzar l'exposició en si, doncs estava clasificada per diferents idees i espais. Per exemple a l'inici, es parlava del concepte d'urbanisme, més endevant del feminisime, etc. 

Per mi, l'obra que més em va commocionar va ser potser la de que he creat el gif. animat. Aquesta em va semblar molt original, alhora que tenia un gran contingut emocional, tot allò que no és gairebé res. L'obra es titula 'Almost nothing'.